UN FIL DE SANG...
Un fil de sang lliscava pel vidre, de l’esquitxada d’una ganivetada en el coll. La casa era prop del riu. I no hi havia ningú que sentís aquella matança, ja que estava molt lluny del poble. Poc després, la porta es va tancar amb un estrèpit. Va sortir corrent per arribar al riu, on es rentaria les mans de la sang, que li arribava, fins als colzes. Se les rentava amb ràbia, com si estigués enfadat amb algú, o amb ell mateix. Ja s’havia rentat les mans, es va aixecar, i va tornar lentament, pensant mentre feia una cigarreta.
Quan ja era prop de la porta de fusta, que destacava per la seva grandesa, va endossar-li un bon cop de puny, va ser tant fort, que després de mossegar-se els llavis per no cridar, es va adonar de l’ estupidesa comesa, però com si no hagués passat res, i posant una cara estranya, va obrir la porta amb l'altra mà, i, va entrar lentament. Trepitjava masses informes de carn que desprenien fortor. Ell se les mirava. Però les ignorava, com si no hi fossin. Només tenia els ulls en un punt fix, el cadàver, encara calent. Era tan impactant, sense vida. Com si fos un ós de peluix. Quan va arribar on era el cadàver, es va quedar mirant-lo fixament, durant uns trenta segons aproximadament. I quan per fi va obrir la boca va dir:
- Per fi, el maleït porc és mort.
El cadàver era un porc d’un granger, engreixat per matar.
Va agafar el ganivet, i mirant la seva lluentor, el va introduir lentament al coll del porc. Després d’una estona de lluita, el cap del porc va caure a terra. Ell, tot decidit, el va agafar, el va enlairar amb les mans i va exclamar:
- Sí, sí, el porc sí que és mort!
Quan ja era prop de la porta de fusta, que destacava per la seva grandesa, va endossar-li un bon cop de puny, va ser tant fort, que després de mossegar-se els llavis per no cridar, es va adonar de l’ estupidesa comesa, però com si no hagués passat res, i posant una cara estranya, va obrir la porta amb l'altra mà, i, va entrar lentament. Trepitjava masses informes de carn que desprenien fortor. Ell se les mirava. Però les ignorava, com si no hi fossin. Només tenia els ulls en un punt fix, el cadàver, encara calent. Era tan impactant, sense vida. Com si fos un ós de peluix. Quan va arribar on era el cadàver, es va quedar mirant-lo fixament, durant uns trenta segons aproximadament. I quan per fi va obrir la boca va dir:
- Per fi, el maleït porc és mort.
El cadàver era un porc d’un granger, engreixat per matar.
Va agafar el ganivet, i mirant la seva lluentor, el va introduir lentament al coll del porc. Després d’una estona de lluita, el cap del porc va caure a terra. Ell, tot decidit, el va agafar, el va enlairar amb les mans i va exclamar:
- Sí, sí, el porc sí que és mort!
Pau Expósito. 3rD
No hay comentarios:
Publicar un comentario