SI POGUÉS TRIAR

Si pogués triar...


Si pogués triar, crec que no seria així. De fet, crec que ningú triaria ser tal com és. Sempre ha passat el mateix. Si tens els cabells foscos, els vols clars; si tens els ulls blaus, els vols marrons; si ets alt, vols ser baix... Potser ja és hora que ens conformem amb el que som.

Per què el que és alt vol ser baix ? Si les persones baixes no arriben enlloc, i el baix per què vol ser alt? Si aquests els costa molt moure’s, en canvi els baixos són més lleugers, i els de cabells llisos, perquè els volen tenir arrissats? Si els cabells arrissats són més difícils de pentinar, i els de cabells arrissats per què els volen tenir llisos? Si llavors sempre vas pentinat igual, i els ulls, per què tothom els vol tenir blaus? Si tothom els hi tingués, ja no serien tan bonics i la gent no s’hi fixaria, i els de pell fosca, la volen tenir blanca, i al revés, i els prims ser més grassos i els grassos més prims i així sempre. La veritat és que el més bonic és que tots siguem diferents perquè si tots fóssim iguals el món seria molt avorrit... O això és el que diuen els altres.

I crec que tenen raó, perquè en el fons, el que compta no és ser massa alguna cosa... però viure-ho cada dia és molt difícil.

Així que si pogués triar, m’agradaria voler triar-me tal com sóc.