Després d'anar a veure la representació de l'Òpera de Puccini us donema la nostra opinió.
Aquí teniu el que en pensa la Duna Bosch:
* els intèrprets:
Em va agradar molt com ho va fer la protagonista. A més a més, crec que va actuar bastant bé, també em va agradar Goro, per la seva actuació, i Suzuki, que va cantar i actuar també bastant bé. Qui no em va agradar gaire va ser Pinkerton, no em va agradar gaire com va actuar, vaig trobar que era molt poc expressiu.
Ah! I.... me'n descuidava, em va agradar molt la gran actuació del fill de Butterfly!
. l'orquestra:
Cal dir que potser se sentia massa i tapava una mica les veus solistes. Però el so se sentia força bé, és a dir, que se sentia bé tant corda, com vent o percussió, cap de les tres era tapada per alguna altra.
. l'escenografia:
L'escenografia estava molt ben trobada ja que tan sols amb les parets laterals de la casa i el fons (unes muntanyes i un paisatge on al fons hi havia el mar), ens podíem imaginar diverses coses: l'interior de la casa de Butterfly, l'exterior, quan hi havia la porta oberta o quan totes les portes es tancaven, que miraven al mar, etc.
. l'ambient a la sala:
Pel que fa a l'ambient de la sala, va estar molt bé, es podia sentir sense (en general) cap altre soroll, la música de l'òpera, és a dir,que tothom era molt respectuós, ja que semblava que ja hi entenguessin una mica d'allò que anaven a veure.
. la teva pròpia sensació i actitud davant l'obra:
A mi em va agradar més del que m'esperava l'òpera, de fet, em pensava que se'm faria més llarga.
. la valoració de l'activitat (anar a veure una òpera al teatre):
Sí, va estar bé la sortida, tot i no ser en horari escolar. El fet de ser un diumenge al vespre i anar a veure una òpera van fer que fos una sortida especial.
. el treball previ a classe:
Va estar bé el fet de mirar una mica la pel·lícula a la classe, perquè això va fer que ja sabéssim de què anava l'òpera i, per tant, no anéssim tan perduts a l'hora de seguir els intèrprets i els subtítols. Potser hauria estat bé no haver vist el final, perquè així ens hauria sorprès més l'òpera.
Ÿ altres aspectes que vulguis destacar:
Pel que fa a l'ambient entre nosaltres els companys, he de dir que és molt bo i que estaria bé fer alguna altra sortida, perquè diria que tots ens ho vam passar molt bé i ens agradaria repartir-ho.
La Miriea Vidal creu que:
Per mi anar a veure l’òpera de Madama Butterfly va ser una cosa bastant espectacular. Abans d’anar a veure l’òpera i de treballar-la a classe vaig pensar que seria un avorriment, pensava que una òpera seria molt avorrida, a part representada en italià, un idioma que desconeixem totalment. Però realment m’ha agradat molt.
Quan la vàrem començar a treballar a classe, em va començar a agradar, ja que veia que la història era bastant forta, i com que era una tragèdia vaig pensar que, tot i que el final acabés malament, estaria bé. Els vídeos que vàrem mirar a classe de la interpretació de Plácido Domingo i de Mirella Freni, em van agradar molt, tot estava molt ben fet, i els decorats inspiraven que l’òpera encara fos més real.
Diumenge quan vaig arribar al teatre i vaig veure que hi havia tanta gent i que la majoria de les persones eren avis i àvies, i gent més gran que nosaltres, vaig pensar que què hi fèiem nosaltres allà. Però tot i així vaig pensar que si havia anat al teatre era per disfrutar de l’òpera i per viure una nova experiència.
En entrar a la sala, vaig poder comprovar que els seients de darrere del tot eren bastant incòmodes, però tot i així jo amb la meva flexibilitat (i els descansos de 20 minuts, clar) vaig poder aguantar bé tota l’òpera.
Durant tota l’òpera vaig estar molt pendent de tota l’orquestra, tenia curiositat per veure com canviaven d’instruments i alhora com havien d’estar pendents del director per tal de seguir, i començar a tocar quan els tocava. M’hi vaig fixar, i vaig veure que els tres nois que estaven tocant els instruments de percussió, tan sols s’havien de fixar en la lletra i en la representació de l’òpera i ja sabien quan els tocava tocar.
A part de fixar-me en l’orquestra, com és normal, em vaig fixar en la interpretació dels cantants i en tot el que deien, és a dir, en la lletra. Em va sorprendre molt la manera que tenen de cantar, ja que tot i que havia vist abans vídeos d’òpera, aquesta va ser la primera òpera en directe on vaig anar. És molt sorprenent que només obrint una mica la boca puguin arribar a cantar d’una manera tan forta i tan bé. Sense micròfons tota la sala pot escoltar una persona que canta d’una manera espectacular.
La veu que em va agradar més, va ser la de la Cio-Cio-San, és a dir, la de la Madama Butterfly. Em va agradar pel sol fet que una veu tan fina t’inspira molta tranquil·litat.
Tots els personatges alhora que cantaven representaven l’estat d’ànim que tenien, però Madama Butterfly, Pinkerton i Suzuki,segons el meu punt de vista, van ser els que millor van representar el seu paper en l’òpera. Amb els gestos que feien i les cares que posaven podies veure quan estaven alegres o furiosos, preocupats o normals, etc.
Em va agradar moltíssim quan Madama Butterlfy estava cantant sola (el tros de l’òpera més conegut) i va fer el so més agut, en aquell moment se’m va posar la pell de gallina.
Una altra cosa que volia comentar és que per sort hi havia tota l’òpera subtitulada, ja que no me n’hauria assabentat. Ja que hi havia moments que els recordava molt bé, però d’altres que no els havia vist i no sabia de què anaven.
En general, anar a veure aquesta òpera, crec que ha estat una experiència nova i molt bona, ja que ara ja conec un altre tipus de representació que m’agrada anar a veure.
Aquí teniu l'opinió de l'Elena Martínez :
L’ambient a la sala va ser prou bo, tot i que estàvem rodejats de persones adultes i nosaltres érem els únics joves, però vaig estar molt interessada en l’obra i mentre que es representaven les escenes, tot estava en ordre i en silenci.
La meva sensació en acabar l’obra va ser genial, pel fet que no tan sols em va agradar molt, sinó perquè també m’havia imaginat el dur esforç que suposava cantar òpera i tots els coneixements que has de saber fer per a què tot surti correctament.
La meva actitud davant l’obra va ser des del principi positiva, perquè sabia que m’agradaria i que des del començament m’impressionaria per la il·lusió que em feia.
Anar a veure una òpera al teatre no sempre es pot fer, i en aquest cas, hem tingut el privilegi de poder anar-hi. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, i em va passar molt ràpidament, tota l’obra en general. Algunes escenes em van semblar més interessants que d’altres, però tot i així, anar a l’òpera ha sigut una molt bona experiència.
Amb el treball previ a classe, tots ja ens imaginàvem l’obra, però un cop allà, era molt diferent de la del vídeo, no només per la diferència de la veu dels actors, sinó també perquè en fer-ho només amb una sola imatge, la de l’escenari, totes les situacions i les accions canviaven. També amb tota la informació que vam buscar dies abans de l’òpera, ja sabíem de què tractaria i quins personatges la representarien. En concret, van ser unes hores molt bones i entretingudes.
La Maria Aznar creu que:
Els intèrprets em van agradar molt, crec que al principi no van estar actuant tan bé, però després van millorar-ho moltíssim.
L’orquestra em va agradar molt. Crec que no se’ls dóna tanta importància com mereixen, ja que requereix també un esforç molt gran.
L’escenografia no va canviar gaire, però s’entenia perfectament el que volien representar.
I amb la il·luminació també, ja que hi ajudava molt, com per exemple quan es feia de nit, o de dia...
L’ambient era càlid i es notava que hi havia amor de Buttefly cap a Pinkerton, i que Pinkerton no sentia el mateix.
A mi, realment, em va agradar molt, més del que em pensava. En diverses ocasions, se’m va posar la pell de gallina. Crec que això ja significa molt.
Al principi la proposta d’anar a veure una òpera he d’admetre que no m’entusiasmava gaire, però un cop allà vaig canviar d’idea.
L’únic que no em va agradar gaire va ser el final. Ja que va ser molt diferent del del vídeo i és una de les poques coses que crec que fallen en el vídeo. Després de tot, el que li fa Pinkerton a la pobra Butterfly queda fins i tot ell bé, ja que ella l’abraça mentre mor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario