ANEM AL TEATRE

ANEM AL TEATRE A VEURE ALOMA

(Judith, Laura, Marta , Elena i Mireia )

El dijous 6 de novembre de 2008, els alumnes de 4t d’ESO vàrem anar a veure el musical Aloma, basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda.
A dos quarts de quatre de la tarda sortíem de l’institut amb autobús cap a Barcelona. En arribar, vàrem tenir una estona de temps lliure per fer una volta per la zona fins que ens vam esperar a les imponents escales del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El professor ens va donar les entrades i ens vam dirigir a les butaques corresponents. Un cop asseguts, l’obra no va trigar gaire a començar.
Al musical, amb una petita orquestra en directe, apareixien dues Alomes: l’Aloma jove, la que vivia en el present, i l’Aloma gran, que era la que explicava la majoria de sentiments i pensaments de quan era jove.
De l’obra ens va agradar l’escenografia, esplèndida, amb recursos sorprenents, i sobretot la interpretació general. Els personatges feien els diferents papers parlant i utilitzant el moviment (com és habitual a qualsevol obra de teatre). En moltes ocasions, a més, havien de cantar per explicar els seus sentiments. El vestuari dels personatges era sempre el mateix, tot i que la protagonista va començar vestida de blanc i va acabar amb un vestit negre, a causa de la mort, cap al final de l’obra, del seu nebot Dani.
L’expressió dels sentiments que tenien els personatges era molt diferent de com els presenta la novel·la, perquè no s’expressaven tan clarament com en aquesta, que ocupa moltes pàgines explicant detall per detall, cosa que feia que ho entenguéssim d’una altra manera.
Hi va haver una mitja part d’uns quinze minuts aproximadament. Vam tornar a entrar i vam veure la segona part, que va ser molt més curta que la primera.
En acabar l’obra, vam sortir i vam tornar a la Garriga amb l’autobús. Vam arribar a l’institut a les vuit tocades.
Recomanem aquesta obra a tothom perquè és divertida i està molt ben feta.
Recollim algunes opinions d’algunes companyes:

Judith: “Aquesta obra de teatre ha sigut una de les obres que més m’ha agradat, tot i que no acostumo a ser una gran seguidora del teatre. Si cal posar nota a l’obra, jo diria que no m’ha desagradat, és a dir, que m’ha agradat molt. Ha valgut molt la pena anar-hi, jo hi tornaria dos o tres cops més al teatre... .”
Laura: “Em va decebre una mica, ja que se’n parlava molt bé i jo m’esperava una cosa més gran, extraordinària... Tot i així em va agradar molt.”
Judith: “La diferència que hi ha entre la novel·la i el llibre és que els aspectes del teatre són molt més fàcils d’imaginar quan t’havies llegit el llibre que no pas si no te l’havies llegit. Llegir la novel·la m’ha fet pensar com era en aquella època l’amor i el desamor, i quan he vist la interpretació m’ha fet estar molt més segura de la realitat de l’amor.”
Laura: “A mi, m’ha agradat més el llibre que l’obra de teatre. En el llibre et poses més a la pell del personatge, entens més el que pensa i et pots imaginar com vulguis els personatges, la casa.... En canvi, en el teatre, això no es pot fer, tot i que també fa més gràcia veure com interpreten els actors.”